EL FUTUR PROJECTE

Quan hi ha intenció, quan els motius que et mouen per parlar d'algú surten del cor, no hi ha altre solució que deixar-los volar malgrat que això de narrar no sigui el meu ofici. No ho pretenc, o pot ser que sí que m'agradaria poder dir en el meu currículum que sóc escriptora i que tinc l'enginy prou agosarat per endreçar els meus pensaments i els meus records per recollir la vida de l'avi Serra.  (Barcelona, 1988-1962).

Parlar de l'avi és un deure per mi, la segona neta en ordre cronològic. A més és un plaer fer-ho i compartir-ho des de la serenor de la mirada enrere, del viatge al passat, als records de tota una vida.  Fent camí he aprés a parlar, a pensar i a escriure de la mà d'un grapat de mestres: els meus vuit fills i els meus dinou néts. És també per ells, que cobra sentit aquest tribut, aquesta empremta escrita d'allò que va fer i, sobretot, de qui era ell. Mereixen conèixer al seu avantpassat, l'avi Joan, i jo els convido a enlairar-se entre les paraules perquè m'ho demana el cor.

Ha arribat l'hora de deixar les coses en ordre, si més no, per deixar aquesta fita ben plantada.

D'ara en endavant l'anomenaré J.B., no només per aconseguir una complicitat amb el lector, em servirà també per que la meva veu agafi la distància que li cal al narrador. El cognom pesa més quan corre per la teva sang, de ben segur que sabeu de què parlo.

* * *

L'arquitectura de Barcelona va créixer tombant ja el segle XIX i, encara avui, no deixa de sobtar-nos l'empenta de qui la conforma per donar-hi forma i sentit als nostres carrers, als nostres edificis i les nostres vivendes. La petjada del modernisme conviu entre nosaltres i forma part d'aquest màgic encís d'aquesta ciutat. No en va, molts artistes han immortalitzat els nostres carrers, les nostres gents i els nostres paisatges. Barcelona ha estat l'escenari d'infinitat de novel·les, on els seus autors han volgut que la seva trama transcorregués entre nosaltres; i és el paisatgisme, la gent i el dinamisme de la vida quotidiana dels que hi vivim el que la fa única. El seu entorn, ric i elegant, ens acompanya amb generositat, fent-nos partícips d'una historia construïda amb fonaments sòlids. I la Mediterrània, que banya generosa els peus de la ciutat, ens projecta al món i ens ha acostat altres cultures, altres maneres de viure... Nosaltres hem sabut obrir la porta al foraster per enriquir el nostre tarannà pacífic i acollidor

En J.B. també va deixar-nos un petit gra de sorra, el del reputat arquitecte que va contribuir a aixecar aquest patrimoni de pedra que ens envolta. Va ser un més dels molts que l'han fet créixer. Però vull que coneixeu també a l'avi Joan, el que vem viure a casa. Un personatge enriquidor. El seu primer pensament era per la seva família i els seus amics, i en la terra, el present i el futur, compartint amb els seus la seva saviesa i també els seus neguits.

Així doncs, endavant, animeu-vos a compartir amb mi aquest recorregut en el temps. Serà gratificant fer-ho de la vostra mà mentre veig realitzat el meu propòsit.

Acompanyeu-me en la satisfacció del deure complert.